Al costat de la dificultat, està la facilitat...

És el meu desig :

Jo, com a arbre més vell de l'indret i en plena possessió de les facultats que encara em resten, deixo testament per a tota fauna i flora que seguir-ho vulgui.
He viscut força i he vist molt. Guardo records del lloc on vaig nèixer i sàvies paraules sentides quan era llavor.
En aquells temps altres vents bufaven per altres terres atmonyegant les branques que aguantaven el meu fruit. De les lliçons en silenci dels grans arbres del bosc on aprenia la senzilla magestat que ens ha de governar, les maneres de viure i veure les coses d'animals i plantes, les seves filosofies respectives, la joia i el drama, la bellesa i la crueltat del planeta així com la bellesa en la crueltat, la crueltat en la bellesa, la tragicomèdia natural i l'heterogènia unitat de la que en formem part.
Aprenía les llegendes de la història de la vida en la terra, les formes que ens han donat, la lluita per la supervivència d'espècies extingides, la immutable lògica, el sentit de tot plegat.
El bosc que avui veig és diferent. Altres vents aixequen fullaraca per entre les branques seques. Llavors errants cauen sobre cendra erma d'incendis forestals engegats per algun foll. Els que sobrevivim en l'agonía d'un aire enrarit patim atacs als que estem poc avisats, atacs nous, salvatges...estranys?
Hi ha una bèstia nova al món. Jove i beneita, infant terrible i criatura malcriada. Te'n puc explicar poques llegendes, poc en sabien els avantpassats d'ells i massa en sabem tots nosaltres.
Sabem que trenca esquemes, sabem que viola escriptures, sabem que practica la competència amb el medi i amb la pròpia raça més enllà de les necessitats de supervivència, pel que sembla ha oblidat d'allà on vé i es creu diferent del mico. Se'ns ha separat, va de fill pròdig quan el que és, és un fill de puta. És contradictori, inventa medicines i armes, contaminants i partits verds, poesia i política, amor i prostitució. És diferent en una cosa, és cert: pensa! pensa! pensa! (no fa gran cosa més) quan s'ho ha pensat tot tant que ha armat el més gran merder, creu que ha descobert un gran què, vet aquí la diferència, no només enginya artificis, se'ls creu i quan no funcionen creu en un nou artifici per a reparar l'anterior i encara ho emmerda més.
Però sobreviu. Sobreviu fins ara. I crec recordar que és el que tots nosaltres temem.
Som aquí perquè gaudim de viure i viure és el que volem. El que és més dubtós, és que un sistema de depredació com aquest arribi a sobreviure gaire temps. A la nostra evitem els excessos, la nostra llei és natural no l'ha implantada ningú, no hi ha jutges ni infractors ( la justícia és un altre dels seus artificis ). Si un elefant devora una sabana deixant-la deserta, l'elefant morirà de gana i el desert hostatjarà noves espècies. No té més sentit renyar l'elefant que renyar-me a mi per provar de captar aigua per les meves arrels.
Una de les gràcies del món en que he viscut és la llibertat. Si el bosc on vaig madurar s'havia mantingut igual durant segles no era perquè no hi hagués més remei, no era perquè totes les formes vives seguíem una mena de codi inviolable, era perquè els nous comportaments, o bé resultaven en fracassos i s'extingien o bé tenien més sort i oferien filosofíes alternatives, aleshores s'incorporaven a la comunitat.
La meva última voluntat és doncs: ànims. Potser sóc només una vella escorça passada de moda, però, tal i com ho veig, tot segueix igual, res no canvia més del que cal, no es pot aturar el món des de dintre, la Terra seguirà girant durant uns quants anys més i nosaltres a dintre, i sinó hi som nosaltres hi seran els nostres fills, que son nosaltres tot i ser ells. Si veus el cel gris, i el terra brut, si respires toxines i beus verí, si s'extingeixen espècies senceres...pensa que el nou vingut no està fora del món, només s'ho pensa, treballa des de dintre d'un sistema que ha aguantat molt i no se'n podrà sortir i intentar actuar-hi alhora.
No creieu que és tan fàcil acabar amb nosaltres. Viu! si es crema un bosc, llença llavors, si es mor un món, prepara una nova colònia en un racó resguardat per quan es pugui colonitzar. No temis la mort, busca la vida, que el vent fred no faci callar l'ocell, que el caçador no faci creure a la llebre que no hi ha amagatall. Ells només tenen la tècnica nosaltres tenim la vida! no oblidis que ells també son vius, pensen que la seva rucada és valentía, però el que tenim devant és un altre animal i pot fins i tot ser intel.ligent. N'hi ha que tenen seny i tot. No et confiis més del que et pertoca, no cal dir-ho, però tampoc menys, saps que sinó et perdries quelcom. No els podem negar el dret a evolucionar, i la tradició ens parla molt bé de l'evolució.
El meu darrer desig és ben senzill: VIU LA VIDA.

P.D.: Jo ja he complert la meva part narrativa, ara ho hauràs d'interpretar tu sola.

No te preocupes por el ayer: ha pasado...No te angusties por el mañana: aún no llega...Vive, pues, sin nostalgia ni esperanza:tu única posesión es el instante.

Ens veiem, una abraçada.
L'aura.