diumenge, 29 de març del 2009

Quartet creixent...

...Perfecta. Geomètricament perfecta. Totes les seves formes, corbes i protuberàncies formaven un cos en total harmonia.
El vestit de seda blanca que duia posat només servia per protegir-la una mica de la fredor de la nit i intensificava la blancor (mort) del seu rostre. Fràgil com una bombolla es movia amb lentitud i parsimònia, però sempre amb el seu pas delicat, semblava que sabés perfectament on anava.
No vaig poder deixar de mirar-la i quan ens vam creuar, els seus ulls em van encisar (hipnotitzar). Sense poder-ho evitar vaig començar a seguir-la amagant-me de la seva presència (atraient) encara que d'alguna manera incomprensible jo estava segur que ella sabia que la seguia.
Començàrem a caminar pels carrers més estrets de les afores, on la humitat, obscuritat (por) i sorolls morts regnaven per tot; i sense donar-me'n compte ens vam anar allunyant del centre de la ciutat i ens apropàvem al seu regne. I mentre seguíem la nostra ¿¿nostra?? passejada les ombres es dibuixaven cada cop més amples (fredes) llargues (amenaçadores).
Arribàrem al cel, residència de molts ¿casa meva? i per primer cop aquell indret llunyà, inaccecible, em va semblar gairebé acollidor. Potser ella em feia (obligava) a veure'l d'aquesta manera; però no m'importava.
M'agradava.
S'aturà i per un moment l'encisament (fetilleria) va desaparèixer de la meva ment i vaig adonar-me que estava palplantat (empresonat) en un terra ple de flors que mai no acabava. Però ella girà amb un moviment ràpid, suau, i se m'apropà cautelosament (reptant). Immobilitzat vaig deixar que se m'acostés rendint-me en els seus braços deixant el meu cos (ànima) en les seves mans. I ella em feu un petó amb els seus llavis suaus i en aquell moment tota la meva vida (res) va anar marxant lenta però imparablement del meu ser.
El seu petó, així com ja havien fet els estels, em donà la benvinguda a la meva nova ¿¿existència?? en el que nosaltres anomenem el paradís, un paradís on només pocs elegits ¿¿privilegiats?? podem accedir.



Perquè la Lluna no és mentidera i perquè no la vestim més de dol.

Sempre llunàtica.
L'aura.

diumenge, 15 de març del 2009

¡¡ Tu prima !!...

...Últimamente pego unos saltos de la cama al levantarme que cualquier día me pilla Spiderman al vuelo...
Los rayos de Sol se filtran por mi persiana cada día más temprano y eso no significa que me haya dormido sino que está llegando nuestra prima... ¡¡nuestra "prima Vera"!!

Los primeros y tímidos destapes se unen a los ya más que habituales silvidos, pero este año llega por fin la novedad, la originalidad, lo nunca visto:
Te silvan los pájaros, són los únicos que tienen curro...

Este año de nieves, generoso en agua, empieza a dejar ver la hierba verde, las primeras flores y los siempre típicos complementos de El Corte Inglés.
Es cuando se supone que el amor llama a tu puerta, pero hoy en día, si no te llama no te ralles, te hará una perdida en cuanto tenga saldo...

No sólo sufren la llegada del amor nuestras puertas, hay quién lo pasa peor, hay quién lo llega a pasar tan mal que llegan a quedarse calvas, pobres margaritas...

Los primeros intentos de dieta para el verano serán más efectivos grácias a la crisis (es el mejor método para perder peso, tanto en tu físico como en tu cartera...), los primeros estornudos alérgicos, los primeros gilipollas que descapotan el coche y se pelan de frío y los últimos días de la lana virgen ( que sale de las ovejas feas )para dar paso al algodón que nunca engaña.

Este año las margaritas van a tener una dura competéncia, y la victória no va a ser para quién tenga mejor marketing. Estoy hablando de las ETT's.
Imagino a la gente que está en el paro entregando sus curriculums y diciendo: ¿Me quiere o no me quiere?

Yo ya he votado en esta campaña, elijo las margaritas.



Amor SI, Paro No, Amor SI...
L'aura.

dimecres, 4 de març del 2009

Poc fina i molt segura...

...No em fa res baixar-me els pantalons, però que em fiquin el dit...parlem-ne.
Com tothom sap, la Santa Bíblia no va caure del cel ni Déu la va enviar per fax, així que aquí comencen a aparèixer aquests dits dels què us vull parlar.

Només heu de tibar la palanca vermella del bus de la rutina i baixar un moment. Obriu bé els ulls, i sigueu prudents deixant el del cul per l'últim.
Veureu com res és més difícil d'obrir que un "obre fàcil".
Però com ens deixem enganyar d'aquesta manera??!!
Si vols lluïr una dentadura blanca no et deixis timar per una marca dentífrica, ves-te'n a comprar un pot de Titanlux i raspatlla't les dents!
Si veus l'anunci de Tena Lady, no pateixis per pixar-te a sobre de gran, què no veus que les iaies de l'anunci es pixen de riure de tots nosaltres? si és que l'experiència és un grau...
Com pot ser que la nostra pell sigui impermeable, evitant així el pas de microorganismes nocius i que quan plou no et cales per dins i siguis capaç de creure't que una cremeta (que val una pasta) es filtrarà fent miracles?
Has anat a MediaMarket? quan has pagat quina cara has fet, d'orgasme o de que t'han donat pel cul?

És ben bé que mig món se n'encarda de l'altre mig. Quanta comèdia ens envolta i què pocs riem...

Ja podeu tornar a pujar al bus si voleu, jo m'estic una estona més per aquests carrers, vull comprar algun souvenir pel record, i parlant de comprar, quí collons truca les rodes dels carros dels supermercats?? les putes rodes van on volen!!
Quan vas de buit encara controles però quan portes el carro plè és extrany no trobar una patrulla de mossos que et fagin bufar a l'arribar a la caixa...
Llavors treu tooooot el que hi has parit dins (amb el que m'ha costat col.locar-ho tot!) mentre tota la cua repassa la compra. M'encanta mirar la cara que posen els tíos quan una dona planta una caixa de Tampax sobre la cinta. Uns abaixen la mirada per vergonya, d'altres fan cara d'imaginació ultra absorvent i d'altres es mostren indiferents. Crec que els haurien de provar...poder així deixen de pensar amb la cigala i es poden tirar a la piscina, muntar a cavall, anar en bici...

Ara que ben pensat, és un privilegi únicament femení, ens permet suportar la poca igualtat practicada tot i saber que un òvul val més que mil litres d'esperma i lluïm els pantalons amb més gràcia.

Adam va ser la primera creació, l'Eva, l'obra d'art després de l'esboç.



Un petó amb gust de poma.
L'aura.