La gente pasa y pasa siempre tan igual....el ritmo de la vida NOS parece mal...
Mai un trajecte relativament curt havia significat tantes coses alhora, oi?
Tot té la seva explicació:
Trobada a la plaça, somriures i rialles sinceres, retrovisors a lloc i el cigarret apunt...
Canvi de rasant, tercera i avall, la cançó nº13 és l'escollida...
Calada profunda i mentre s'expulsa el fum s'apuja el volum de l'equip de música....
Agafem aire alhora i a plè pulmó entonem a capel.la la nostra cançó...
(Pell de pilota de bàsquet)
No és ben bé la lletra ( o sí, depenent del cas ) però la melodía carregada de sentiment va en paral.lel amb les nostres sensacions...
Reduïr, el "repeat" intermitent a la pantalla i una mena de calma irracional se'ns apodera....JA HEM ARRIBAT.
Per el camí que juntes fem, i que mai oblidarem.
Va x tu Marta.
6 comentaris:
mencanta lo de la pell de pilota de basket!!!
mencanta troba cançons aixi
... quantes històries podriem explicar dins d'un cotxe??? I encara més, per aquestes carreteres?...
M'alegra, que tu també estiguis per aquí!
Una abraçada, wapa!
Itxe.
Sóc ultra-sensible i per tant acostumo a tenir la pell de pilota de bàsquet...
Itxeee!!! ens la veiem aket vespre??
Un peto.net!
L'aura
coxe , humo , y musica ....perfecto
muak
Ei reina!!
I tant ens veiem avui, no podia faltar, com a bona dona de costums,sobre la tarda-vespre estaré al bar fent una primera canyeta... jejeje...ens veurem, oi?
Hasta luego!!!
Itxe.
I tant kens veurem!!!
L'estiu s'acaba i falta la traka final..
Kè millor ke star envoltat de col.legues, bons aliments(va x tu Diego)i acudits genials fluïnt sense parar???
Nos la vemos!
L'aura.
Publica un comentari a l'entrada