Quan a Espanya es caga, a Canàries mengen...

Benvolguts i benvolgudes,

Ja sé que si ara torno a repetir que no he escrit fins avui per distintes i/o vàries coses, patireu un déjà-vú, i si heu vist Màtrix sabreu que un déjà-vú no és res més que un fallo en el sistema.

Mira tu! un fallo en el sistema! de què em sona això.....ai si! avui hi havia vaga general!!

No anem bé. No senyor.

Tots estem una mica tips de sortir al carrer, que si crisi, que si independència, que si retallades, que si vaga... Abans, si m'hi estava més estona al carrer que a casa, el pare em paria una hòstia que s'havia acabat la tonteria, i ara, ara quedo al carrer amb els meus pares!!!

Si que mola sortir al carrer a cridar, però també surt la puta veïna cridant al nét pel carrer i tampoc li fot cas collons!!
A què juguem? La propera vegada que hi hagi eleccions, us proposo una cosa, en comptes de dipositar la papereta dins del sobre, ja que els polítics son sords, per què no els hi deixem un xec regal de GAES ??

I si tu em dius, hòstia Laura, sords val, però què no ho veuen?? Això és més rotllo quan xafes una merda pel carrer, tothom l'ha vist menys tu i a sobre se n'encarden a la teva cara !!

Ai gent, no sé pas com ho haurem de fer això, el que sí que podem fer és seguir donant pel cul, amb una mica de sort podem acabar de candidats d'en Luis Ángel de "Quién quiere casarse con mi hijo", es veu que també és empresari, i si t'han d'acabar donant pel cul, al menys que sigui un professional.

Programes de merda, de riure fàcil, el que sigui per a tenir a tota la prole distreta. I llavors a votar.
Decathlon els hi podria fer la campanya :" Tu què ets Porculador o Sufridor ? " i després au, tots a mirar-se els peus mentre caminem junts protestant al carrer.

En fi, avui no arreglaré res, i demà no sé què dir-vos, això de que la fi del món sigui a finals d'any no ho tinc tan clar. Cada dia em llevo sense saber què passarà ni si l'acabaré on em pensava, però té el seu rotllo, llevar-me així em posa perraca.

És com mamar-li al ying el yang, és xuclar i omplir-se de positiu



Com positiu és saber que el què dius es transmet de manera positiva, que es fa tangible i a la fi, es comparteix.

I compartir era el que volia avui, amb @inkopujol i tots vosaltres.

Desdelaraspa, des de dins...

Centrifugat mental....

...Acabo de posar una rentadora, i m'he adonat que fa molt temps que li cardo Neutrex i encara no he aconseguit el look de la paia de l'anunci.
Què faig malament? si el futur ja és demà, els comptes no em surten.
Per quin valor he de multiplicar el demà (futur on se suposa que les dones tindrem el cabell curt i blau i no farem res més que rentar amb lleixiu) per tenir el cabell blau de gratis?
I el botó de "menos planchado", exactament què fa, que t'il.lusionis per res??!! la roba surt igual d'arrugada...
Llavors està el tema dels diferents recipients dins del calaixet, on només sé de segur que el suavitzant va al del mig perquè és mooolt més petit,i amb lo mega concentrats que et diuen que son...és de calaix! (mai millor dit) però què passa amb els altres dos?
Sé que hauria d'haver-me llegit les instruccions de l'electrodomèstic en qüestió, però clar, és un totxo considerable, i en el seu moment, en comptes de deixar-lo a la tauleta de nit i anar-me'l llegint, vaig optar per esperar a que sortís el DVD.
La roba surt neta, però sempre surto del quartet amb la sensació d'haver-me deixat algo o simplement sabent que no ho he fet bé.
No us passa?
Clar, i llavors està el tema de les temperatures, que ja em diràs tu. Quí t'assegura que realment estàs rentant amb aquesta temperatura? no pots obrir i ficar el dit mentre està funcionant!!!
Faig un repàs de les etiquetes i llavors faig la mitja de la temperatura i giro la rodeta segons el resultat. Tot això quan tinc temps, si no el tinc....faig servir el comodín de.... mi madre!
Buff, les feines de la llar, m'atavalen.
Em foten enveja els nuvis de l'anunci de Veri, si, si, aquells que es van casar a molts metros d'alçada per estalviar-se la presència de les sogres una estona. Aquesta paia, està clar que rentarà tota la seva puta vida amb aigua freda!
En resum, veig que si no ets molt "muntanyenca" (em carda molta gràcia cada vegada que la sento dir: "som molt muntanyencs") acabaràs Veri desquiciada...

En fi, que si vas esperant el futur, ho portarem Veri clar en aquesta vida....

Aclarint (sense suavitzant) dubtes,
L'aura.

Mai és tard, i mai és suficient...

...Toc, toc!

Sé que fa molt de temps, aviat farà un any, que no dic res.
No ha estat falta de temps ni de ganes, creieu-me, però no he estat capaç de plasmar tot el que sentia, veia, gaudia, odiava..en resum, incapaç de dir res.
He patit molts canvis, i no tots per gust, però aquí estan, amb mi. Alguns espero que restin i d'altres que se'ls hi acabi el lloguer.
Facebook, Twitter i poc més en son coneixedors, però només de manera fugaç. Intents de Big-Bang.
Espero i desitjo reprendre el costum, perquè hi ha costums que m'agraden i que per què no dir-ho, les necessito.
I perquè jo també vaig veient coses pel món que m'estan agradant tant...

Avui he començat fent una prova de canviar el format i ves a saber si el mantindré o durarà de Nadal a Sant Esteve, la qüestió és no deixar-se oblidar tan fàcilment, perquè qui no corre vola i qui no escriu deixa de ser part de la seva vida.
Faré servir el mateix alies que tinc al Twitter perquè continuo naufragant per internet, poder algú que no sigui el de l'anunci de Grimaldi Lines, em dóna un cop de mà i m'ensenya a navegar.


Us segueixo.
L'aura.

Calaix de sastre...

...Quan el que més està de moda és anar al psicòleg, què li puc dir al nen que em demana què es posa de roba avui?
Què li puc treure de l'armari de dues portes, empotrat per l'espasa?
Tanco els ulls, com l'actor que mira fíxament el teló abans de sortir i ser jutjat pel que farà encara sabent i sentint que tot i valer la pena, no és real.
Un paper on serà el centre durant una estona, un vestuari efímer, una escena somiada, unes paraules ja escrites, un desitg insaciable del públic...
Uns seients més o menys còmodes per la postura de cadascú, una il.luminació més o menys adequada segons amb els ulls que s'està disposat a mirar, un espai més o menys petit segons la capacitat pulmonar de cadascú, un preu més o menys elevat segons el canvi que espera cadascú...
De sobte et sorpren que algú hi hagi anat per voluntat, sense importar-li seure o estar dret, sense vagància ocular i dil.latant tant que pot les seves ninetes, respirant curt i accelerat no pel poc espai sino d'emoció i disposat a entregar tots els seus estalvis a canvi de sentir el que està sentint en aquell moment.
La crítica sempre serà personal, però també transferible.
Així que obriré l'armari i el deixaré triar, no per criticar-lo, la roba ja apreta prou, però si per aprendre a acceptar altres convinacions.



Sense didal,
L'aura.

Contra més "semen", més riurem...

...No sé si algú de vosaltres va veure el reportatge d'ahir del 33: " La gran cursa dels espermatozous ". Jo si.
Tot i veure que l'hora del reportatge era tard, com a bona amant de la biologia, vaig fer esforços per mantenir-me desperta i veure'l.
Al.lucinant i molt visual.
Van representar els espermatozous a escala humana i els ous per tant, del tamany d'un edifici...(no hase falta desir nada más).
Durant i després de veure'l el meu cap no parava de treure conclusions i fer comentaris a dojo i pensava: "sort que els pobres no hi veuen, perquè si sabessin tot el que han de patir i que de tots (milers) només en triomfa un i que al país se'ns caracteritza per la mandra que tenim sempre en fer les coses...pensarien: "¡Que corra tu padre!"
Espero que us sorprengui tant com a mi i que prenem consciència de que el tamany no importa, que no perquè medeixis unes micres patiràs menys i tindràs una vida més fàcil i duradera.
També parla del zel femení...Aquí vaig tenir moltes preguntes.
Segons l'especialista que parla del tema, no només les bèsties manifesten el seu zel i la civilització no l'ha extingit a les dones, sino que perdura malgrat tot perquè no deixa de ser un instint de supervivència.
Quan una dona està en zel, abans de tenir la regla, es vesteix d'una manera més provocativa, parla d'una manera més atraïent i té més ganes de sexe (aquí vaig tenir un flaix d'una dona vestida de moc representant l'anunci tirant-se a sobre del mascle...bufff m'ho vaig treure ràpid del cap).
Personalment jo, com a dona, dies abans de la regla, si d'alguna cosa tinc ganes és de menjar! menjo compulsivament i tinc una "micra" de mal humor perquè em carden mal els pits i els ronyons. Si això és el meu zel...com no vingui el mascle amb una rajola de xocolata i uns taps per les orelles si vol consumar...ho porta clar!

Us adjunto l'enllaç perquè no té desperdici: http://www.tv3.cat/videos/2363269

L'aura, connecting people

Com un turró...

...Sentir com es fon el fred de la nit, veure com la neu son petites esferes de cotó que més tard ens abrigaran, com un parell de copes signifiquen molt més que les de la vitrina culé, com un àpat pot acompanyar tant i com es manufacturen els desitjos...no té preu.
Res més lluny que voler compartir.
Test de familia, branques d'amics i l'amor d'estrella...quin arbre tan ben parit.
Sé que moltes vegades he dit que els Nadals, ja no son el que eren. El record que tinc de xica no és ni de tros com ho visc ara. No sé pas de qui és la culpa, però tampoc cal buscar culpable. Simplement passa. El que per sort no ha passat és la il.lusió que sempre tinc. I es que viure tot això envoltada de qui més estimes...és molt gran.
Evidentment tampoc falta l'enyor. Enyor dels qui ja no seuen al meu costat, però també dono la benvinguda als nous ocupants. Tot va lligat, podria parlar de cercle tancat però tampoc és ben bé això, podria parlar d'extrems que circulen en el sentit de les agulles d'un rellotge constant i vital, formant una mena de cercle desigual i heterogeni, però d'igual magnitud i intensitat.
No he adornat els vidres ni he fet pessebre. Procuro tenir els vidres ben nets per veure millor, i puc veure les meves figures pràcticament a diari.
Què més puc demanar?
Tampoc he fet carta als reis, he preferit escriure aquí, perquè els meus reis sumen més de tres (no faré cap comentari sobre els camells...)i quan xiscli el despertador, obriré els ulls, que també van ser un regal.

Esperant la cavalcada al carrer...




L'aura.

Hasta la campanilla...

...Como dijo Fito: Todo lo que no aprendí, nunca se me ha olvidado. Encambio lo que aprendo, a veces, se me olvida.
Quizá el próximo 28 de diciembre lo vea en concierto en el inocente ombligo del país, y digo quizá porque poco me atrevo ya a decir las palabras "seguro" y "nunca".
De todos es oído el : Nunca digas de éste agua no beberé, pues aún así, parece que nos volvemos sordos con el tiempo o quizá nuestra razón tendria que ser detenida por omisión de socorro.
Cuando algo toca la parte más íntima de tu lengua sientes el sabor más amargo y automáticamente decides usar sólo la punta para degustar lo más dulce.
Digo "decides" pero pocas veces se memoriza.
Sigues bebiendo de la misma agua aunque te la sirvan en jarras con filtro. Bebes pensando que quizá así, esta vez no amargue pero lo que en realidad importa es que nunca dejes de tener sed. No puedes sobrevivir sin beber lo quieras o no.
Somos un 70% de agua y debemos mantener el equilibrio aunque la postura duela.
Tampoco estoy insinuando que se deje de beber alcohol, no es esa precisamente mi intención, de todos es sabido que el alcohol cura (así de sanos estamos todos...)es más: Diós, como Don Simon, ¡convirtió el agua en vino!
Sólo pienso que Peter Pan es un macarra que siempre intenta (y consigue) llevársela al huerto.




Nunca jamás dejeis que os congelen.
L'aura.