Catalunya des del bar...

...Amant de la trilogia del Senyor dels anells, per la història, pel missatge entre línies, pels personatges reals i fantàstics, pels espectaculars paissatges i per l'originalitat de la llengua ha provocat que moltes vegades entre col.legues, riures i alcohol acabi parlant en llengua èlfica i que per tant, al cambrer l'acabi batejant com: "Eldelbar".
I és que no conec indret al món on no hi hagi un bar...
A vegades m'he preguntat com es formen els pobles, i he arribat a la següent conclusió: arriba un tio a un desert, posa un bar, i al voltant comencen a construir cases. Com a mínim a Espanya! La prova és que a Espanya hi ha pobles sense escola, sense Ajuntament, sense farmàcia, sense "cuartelillo"...però sense bar...Ni de conya!!! I sabeu quín és el motiu? Que als bars podem fer moltíssimes més coses que a casa...
En un bar pots tirar a terra els pinyols de les olives...els tapen amb serradures i ja està! Tira'ls a casa i veuràs la quina lies...
Que cau una birra a terra? La tapen amb serradures.
Que cau un borratxo? El tapen amb serradures! Si serà per serradures! Una altra cosa no, però en un bar hi ha més serradures que a la tomba d'en Pinotxo...

El bar també serveix per quedar amb els col.legues. Perquè a casa meva només hi caben tres (i sense el mòbil)i, es clar, on quedaràs sino? A una ferreteria? A la farmàcia?...i què demanaràs, un parell de xupitos de Betadine i tres pinxos de Frenadol?
A l'església? I això que...pensant-ho bé...una església és el més semblant a un bar. Hi ha un senyor darrere la barra, vi, música, gent...i de vegades hi ha hòsties.
I els diumenges a l'hora de l'aperitiu, als dos llocs es posen fins al cul! Això si, als bars hi ha més bon rotllet que a l'església...perquè mentre que a l'església passa un tio amb una panera esperant que li caigui alguna cosa, al bar et discuteixes per pagar.
On més passa això?? A la Comunitat de veïns?? Us imagineu discutir per convidar a la Comunitat de veïns? Per exemple:
- Ei! la parabòlica la pago jo!
- Però si tu ja vas pagar la caldera...
- És igual! Si no sortirem de pobres tampoc!

Això si, a un bar, el més important és el cambrer. Els cambrers es poden dividir bàsicament en dos tipus: el cambrer ÀGIL...i l'ÀGIL-i-pollat. L'ÀGIL, tal i com entres per la porta, et neteja la taula, t'apropa els tovallons, et posa una canya i et diu:
- Van dos zero, perd el Reial Madrid, ha baixat l'índex de Telefònica, i el polític menys valorat és Mariano Rajoy...et poso unes olivetes?

L'ÀGIL-i-pollat es reconeix perquè sembla que hagi sortit d'una anestèsia: ni et sent ni et veu. Tu li estàs fent senyals, com si estiguessis fent aterrar un avió, però el tio passa pel teu costat sense mirar-te, com un metge de la Seguretat Social. Entres al bar al matí quan per fi et fa cas...
- Què serà?
- Que què serà? Doncs d'aquí a res de nit, collons!

Però quan el bar atrapa la glòria és quan hi ha partit. El bar és el TEMPLE DEL FUTBOL. Abans hi havien uns cartells que hi posava: "Fantàstics seitons en vinagre", "Tenim cuscús". Ara no, ara posa: "AVUI:BARÇA-MADRID".
I durant tot el dia no es parla d'una altra cosa...Només entrar al bar demanes una canya i el cambrer et diu:
- Eto'o s'ha perdut per l'Àfrica i és dubte pel partit.

I aquesta és la gran diferència entre el bar i casa teva: mai es discuteix pel comandament a distància. Al bar no hi ha "zapping". Si hi ha partit, es veu el partit; si hi ha patinatge artístic, es veu el partit; si hi ha "Salsa Rosa", es veu el partit; si hi ha "Informe Semanal", es veu el partit, si hi ha peli porno al Plus...es graba el partit, i "PUNTO PELOTA"!!



Sou el meu "tesoro"...
L'aura.