dimecres, 4 de març del 2009

Poc fina i molt segura...

...No em fa res baixar-me els pantalons, però que em fiquin el dit...parlem-ne.
Com tothom sap, la Santa Bíblia no va caure del cel ni Déu la va enviar per fax, així que aquí comencen a aparèixer aquests dits dels què us vull parlar.

Només heu de tibar la palanca vermella del bus de la rutina i baixar un moment. Obriu bé els ulls, i sigueu prudents deixant el del cul per l'últim.
Veureu com res és més difícil d'obrir que un "obre fàcil".
Però com ens deixem enganyar d'aquesta manera??!!
Si vols lluïr una dentadura blanca no et deixis timar per una marca dentífrica, ves-te'n a comprar un pot de Titanlux i raspatlla't les dents!
Si veus l'anunci de Tena Lady, no pateixis per pixar-te a sobre de gran, què no veus que les iaies de l'anunci es pixen de riure de tots nosaltres? si és que l'experiència és un grau...
Com pot ser que la nostra pell sigui impermeable, evitant així el pas de microorganismes nocius i que quan plou no et cales per dins i siguis capaç de creure't que una cremeta (que val una pasta) es filtrarà fent miracles?
Has anat a MediaMarket? quan has pagat quina cara has fet, d'orgasme o de que t'han donat pel cul?

És ben bé que mig món se n'encarda de l'altre mig. Quanta comèdia ens envolta i què pocs riem...

Ja podeu tornar a pujar al bus si voleu, jo m'estic una estona més per aquests carrers, vull comprar algun souvenir pel record, i parlant de comprar, quí collons truca les rodes dels carros dels supermercats?? les putes rodes van on volen!!
Quan vas de buit encara controles però quan portes el carro plè és extrany no trobar una patrulla de mossos que et fagin bufar a l'arribar a la caixa...
Llavors treu tooooot el que hi has parit dins (amb el que m'ha costat col.locar-ho tot!) mentre tota la cua repassa la compra. M'encanta mirar la cara que posen els tíos quan una dona planta una caixa de Tampax sobre la cinta. Uns abaixen la mirada per vergonya, d'altres fan cara d'imaginació ultra absorvent i d'altres es mostren indiferents. Crec que els haurien de provar...poder així deixen de pensar amb la cigala i es poden tirar a la piscina, muntar a cavall, anar en bici...

Ara que ben pensat, és un privilegi únicament femení, ens permet suportar la poca igualtat practicada tot i saber que un òvul val més que mil litres d'esperma i lluïm els pantalons amb més gràcia.

Adam va ser la primera creació, l'Eva, l'obra d'art després de l'esboç.



Un petó amb gust de poma.
L'aura.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El món està ple de mitges veritats, o de mitges mentides, o mentides disfrassades. I el que és pitjor encara de gent ques guanya la vida fabricant-les.

Igual que en el supermerkat lluitem contra les rodes rebels, obrim la ment i lluitem per destriar el gra de la palla, les obres d'art dels simples gargots.

Salut i carros amb volant

Anònim ha dit...

M'ha encantat...bonica reflexió!

Intentar ser com un/a és....sempre sol ser complicat!
Intentar semblar el que un/a no és...sempre es molt més fàcil... ja ho diuen els de l'algodón...que les aprarences enganyen...

Ara no hi ha res millor que poder riure's sempre d'un mateix... jo ho provo tot sovint... no hi ha millor remei per una mala cura que aquesta!

Reina!!!! Que tinc ganes de tornar-te apretujar...

Muuuuuuuak!

Itxe.

Desdelaraspa ha dit...

Bones!!

K: La ment és com un paracaigudes, només funciona si està oberta.
Totes aquestes meitats tenen dues cares, agafa-les per la que vulguis, però extreu-ne sempre el suc. Sempre. Beu-te la vida.
Gràcies pel teu comentari.

Itxe: A mi em fa tanta mandra intentar segons què, que ja ni ho intento.
4 lliçons d'arquitectura ràpida han estat suficients per entendre que les façanes pateixen d'al.luminosi i que els interiors perduren intactes i acollin-te sempre.
Sóc la primera que se n'encarda de mi, és més, m'ho passo tan bé que ho acabo explicant per contagiar-ho.

Un petonàs i que tinc moltes ganes d'abraçar-vos.

L'aura.