El què faria ja no importa, el que m'importa és no haver rebut aquesta trucada.
Sé que el sentiment no és només meu, qui t'ha estimat, t'estima i t'estimarà sempre no hagués deixat mai que estessis a 100Km.
De fet, no estàs tan lluny, ni t'ho pensis, vius als nostres cors, més aprop impossible.
I em quedo amb el teu somriure perpetu.
L'aura.
1 comentari:
Diuen que ningú es mor mai del tot mentres s'el recordi... pel que ell sempre serà recordat per la resta dels dies. Que GRAN era!!!
Itxe.
Publica un comentari a l'entrada