dimecres, 12 d’agost del 2009

Dídac...



El què faria ja no importa, el que m'importa és no haver rebut aquesta trucada.
Sé que el sentiment no és només meu, qui t'ha estimat, t'estima i t'estimarà sempre no hagués deixat mai que estessis a 100Km.
De fet, no estàs tan lluny, ni t'ho pensis, vius als nostres cors, més aprop impossible.

I em quedo amb el teu somriure perpetu.
L'aura.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Diuen que ningú es mor mai del tot mentres s'el recordi... pel que ell sempre serà recordat per la resta dels dies. Que GRAN era!!!
Itxe.