dissabte, 30 de maig del 2009

What do you need to relax?...

...Divendres nit. Sopada i descalça (còmoda).
Massa espitosa (excitada) per estar-me quieta. Cedeixo (sense gaire esforç) a la proposta d'anar a fer un got pensant-me que així em distreuria (el relaKX vindrà més tard).
- Què vols?
- Un Nestea natural si us plau.
- Vols gel?
( Com???? te l'acabo de demanar natural princesa...)
Amb un gest negatiu faig que deixi la llauna sola devant meu.
Tinc un flaix. La cambrera em recorda un post i comença el joc.
No puc deixar de mirar-la, no puc evitar seguir cada moviment que fa, la seva manera de fer m'atrau. Cada vegada que es mou faig un gest amb la cama per captar l'atenció de l'acompanyant i fer que ell també participi de la festa.
Mans al cap, somriures ofegats per dissimular. Quin espectacle!
Alerta, un noi guapot s'acosta a la barra per demanar. Ella es mou amb pas delicat, natural (com el meu Nestea...), s'aparta el serrell de la cara i l'atén amb un somriure nerviós mentre jo no paro de donar cops amb la cama a l'altre espectador perquè no perdi detall.
Finalment demana, un tallat amb gel.
Gira sutilment i agafa el mànec de la cafetera amb les dues mans (tu no ets de pagés nena...).
Mentre degota el cafè dins del got ella s'estira per agafar un vas de tub (igual de fràgil que ella), els seus texans (s'aguanten per llàstima, no li veig cap cinturó) dibuixen la seva silueta, mentre que la seva samarreta de tirants lligada a la cintura deixa veure els seus braços prims i delicats guarnits de pulseretes.
S'acosta a la màquina del gel, s'inclina fent que els cabells tapin parcialment el seu escot amable i agafa la pala i la carrega de gel (4 glaçons, no pot aixecar més pes).
Amb una mà aguanta el vas mentre que amb l'altra apunta la pala per fer caure el gel a dins...Ups! li cauen a terra...(quin forat més petit oi nena?).
Ara si, he de sortir a fora, la foscor em (ens) permetrà desfogar els riures fins ara clandestins.
- T'hi has fixat amb les ulleres?
De línia rectangular, de pasta (no vull dir cares), patilles negres i montura transparent (com la seva massa encefàlica) fent que ressalti l'augment i el gruix de les lents.
Primer penso (i dic, no m'ho puc callar) : Amb aquestes ulleres la cardes dins del mar i segur que pensa que és dins de l'IMAX.
(riures)
I seguim gaudint de l'espectacle sense deixar de comentar (criticar) el fantàstic "curt" que estem precenciant.
Alerta! ha sortit de la barra. Ve cap a la terrassa (això promet).
Aixeco lleugerament els braços per captar la seva atenció tot acariciant-me la punta dels dits de les dues mans...
(S'acosta. Ja és meva!)
- Digues.
- Tinc un dò, conto diotries.
(esclat col.lectiu, no estavem sols...).

Li vaig deixar propina, s'ho havia guanyat.

Free L'aura.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Història verídica, reina?

Itxe.

Desdelaraspa ha dit...

Per descomptat que si princesa meva.
Tan real com tu i com jo.
Ja em coneixes, aquestes coses em passen...

Un petonet wapa!

didac ha dit...

ajjaja ke cabrona

besos tipo muak