dijous, 29 de març del 2012

Quan a Espanya es caga, a Canàries mengen...

Benvolguts i benvolgudes,

Ja sé que si ara torno a repetir que no he escrit fins avui per distintes i/o vàries coses, patireu un déjà-vú, i si heu vist Màtrix sabreu que un déjà-vú no és res més que un fallo en el sistema.

Mira tu! un fallo en el sistema! de què em sona això.....ai si! avui hi havia vaga general!!

No anem bé. No senyor.

Tots estem una mica tips de sortir al carrer, que si crisi, que si independència, que si retallades, que si vaga... Abans, si m'hi estava més estona al carrer que a casa, el pare em paria una hòstia que s'havia acabat la tonteria, i ara, ara quedo al carrer amb els meus pares!!!

Si que mola sortir al carrer a cridar, però també surt la puta veïna cridant al nét pel carrer i tampoc li fot cas collons!!
A què juguem? La propera vegada que hi hagi eleccions, us proposo una cosa, en comptes de dipositar la papereta dins del sobre, ja que els polítics son sords, per què no els hi deixem un xec regal de GAES ??

I si tu em dius, hòstia Laura, sords val, però què no ho veuen?? Això és més rotllo quan xafes una merda pel carrer, tothom l'ha vist menys tu i a sobre se n'encarden a la teva cara !!

Ai gent, no sé pas com ho haurem de fer això, el que sí que podem fer és seguir donant pel cul, amb una mica de sort podem acabar de candidats d'en Luis Ángel de "Quién quiere casarse con mi hijo", es veu que també és empresari, i si t'han d'acabar donant pel cul, al menys que sigui un professional.

Programes de merda, de riure fàcil, el que sigui per a tenir a tota la prole distreta. I llavors a votar.
Decathlon els hi podria fer la campanya :" Tu què ets Porculador o Sufridor ? " i després au, tots a mirar-se els peus mentre caminem junts protestant al carrer.

En fi, avui no arreglaré res, i demà no sé què dir-vos, això de que la fi del món sigui a finals d'any no ho tinc tan clar. Cada dia em llevo sense saber què passarà ni si l'acabaré on em pensava, però té el seu rotllo, llevar-me així em posa perraca.

És com mamar-li al ying el yang, és xuclar i omplir-se de positiu



Com positiu és saber que el què dius es transmet de manera positiva, que es fa tangible i a la fi, es comparteix.

I compartir era el que volia avui, amb @inkopujol i tots vosaltres.

Desdelaraspa, des de dins...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jajajja mhe rigut molt a partir dara llegire les treves entrades i sere el teu admirador secret.

Desdelaraspa ha dit...

Gràcies!!
Però per què has de ser secret?

Josep ha dit...

Bona entrada. Ara bé, i si ens posem a lluitar una mica? Bé, primer pensem i després actuem, però intentem canviar les coses (una mica almenys)

Anònim ha dit...

tia actualitza una mica, no?

Doctor Corb ha dit...

Els catalans som lents, després de 300 anys sotmesos encara estem pensant en si marxem fer-ho de forma elegant i sense fer soroll. No fos cas que algú s'enfadés! La ruptura de la legalitat i el confilcte és sempre un punt d'inflexió per canviar els coses. Arreu del món i al llarg de la història. A tot arreu, segur? No, a Catalunya, no. I, com sempre dic, es nota que les guillotines les tenim encara embalades i per muntar, són comprades a Ikea i no en sabem interpretar les instruccions.