dilluns, 30 de maig del 2011

Mai és tard, i mai és suficient...

...Toc, toc!

Sé que fa molt de temps, aviat farà un any, que no dic res.
No ha estat falta de temps ni de ganes, creieu-me, però no he estat capaç de plasmar tot el que sentia, veia, gaudia, odiava..en resum, incapaç de dir res.
He patit molts canvis, i no tots per gust, però aquí estan, amb mi. Alguns espero que restin i d'altres que se'ls hi acabi el lloguer.
Facebook, Twitter i poc més en son coneixedors, però només de manera fugaç. Intents de Big-Bang.
Espero i desitjo reprendre el costum, perquè hi ha costums que m'agraden i que per què no dir-ho, les necessito.
I perquè jo també vaig veient coses pel món que m'estan agradant tant...

Avui he començat fent una prova de canviar el format i ves a saber si el mantindré o durarà de Nadal a Sant Esteve, la qüestió és no deixar-se oblidar tan fàcilment, perquè qui no corre vola i qui no escriu deixa de ser part de la seva vida.
Faré servir el mateix alies que tinc al Twitter perquè continuo naufragant per internet, poder algú que no sigui el de l'anunci de Grimaldi Lines, em dóna un cop de mà i m'ensenya a navegar.


Us segueixo.
L'aura.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

...Hi ha una cançó que diu: Mai és tard per tornar a començar! En el teu cas, per tornar a reprendre el camí!

Jo, he espera’t pacientment, a que em sorprenguessis amb una nova entrada! Benvinguda estimada!... Ja saps que pèl que necessitis, aquí estaré!

Una petó, bonica!
Itxe.

Desdelaraspa ha dit...

De fet, va ser així, mentre feia cua amb el cotxe, sonava aquesta cançó, i rumiant, rumiant....
Aquí estem altre cop.

Més petons per tu reina!!
L'aura.