La gran majoria ja comença a guarnir els interiors i exteriors de la seva llar. La canalla participa de tot cor, emanant una llum pròpia i pura dels ulls, els somriures d'innocència i el neguit de la il.lusió els descriu...
Aquest any muntaré un pessebre a l'inversa i personal. Dedico el meu pessebre a tots vosaltres: familia i amics.
Físicament petit i espiritualment immens.
Començaré per muntar un camí, amb algun revol tancat simulant les situacions de la vida, ompliré els vorals de grans arbres amb fruits perquè quan hi passi pugui tastar-los.
Guarniré els arbres amb nius perquè els ocells m'acompanyin al caminar amb música natural.
Cases petites, acollidores i amb llum tènua per simbolitzar la humiltat que us caracteritza.
Rius salvatges pels més valents i ponts de fusta que em permetin admirar la vostra valentía.
No hi haurà dones rentant roba amb aigua freda a peu de riu (ja tenim rentadores gràcies a Déu..) però si hi haurà nens, els vostres fills, jugant a quí llança la pedra més lluny mentre vosaltres, els pares, gaudiu de l'espectacle embadalits.
Amb animals domèstics descriuré als més dòcils i d'altres de salvatges i en llibertat faran honor als més independents.
Al final del camí, trobaré una gran cova feta a mà, entre tots, com en els vells temps, compartint eines, il.lusió i riures.
Cada pedra personalitzada pels de gran caràcter i fusta càlida recobrint l'interior per als més amables i generosos.
Grans finestres pels somiadors i cortines brodades per les més presumides.
Cap bou ni ruc necessitaré per escalfar la fredor de l'època quan hi entri, quina millor escalfor que la vostra?
No vull un àngel sobre la cova, els meus àngels hi seran dins.
I un cel preciós i barroc d'estrelles estarà gelós de que tanqui els ulls per veure-us millor als que no podeu ser-hi presents.

Us he adorat, us adoro i us adoraré sempre.
L'aura.