What do you need to relax?...

...Divendres nit. Sopada i descalça (còmoda).
Massa espitosa (excitada) per estar-me quieta. Cedeixo (sense gaire esforç) a la proposta d'anar a fer un got pensant-me que així em distreuria (el relaKX vindrà més tard).
- Què vols?
- Un Nestea natural si us plau.
- Vols gel?
( Com???? te l'acabo de demanar natural princesa...)
Amb un gest negatiu faig que deixi la llauna sola devant meu.
Tinc un flaix. La cambrera em recorda un post i comença el joc.
No puc deixar de mirar-la, no puc evitar seguir cada moviment que fa, la seva manera de fer m'atrau. Cada vegada que es mou faig un gest amb la cama per captar l'atenció de l'acompanyant i fer que ell també participi de la festa.
Mans al cap, somriures ofegats per dissimular. Quin espectacle!
Alerta, un noi guapot s'acosta a la barra per demanar. Ella es mou amb pas delicat, natural (com el meu Nestea...), s'aparta el serrell de la cara i l'atén amb un somriure nerviós mentre jo no paro de donar cops amb la cama a l'altre espectador perquè no perdi detall.
Finalment demana, un tallat amb gel.
Gira sutilment i agafa el mànec de la cafetera amb les dues mans (tu no ets de pagés nena...).
Mentre degota el cafè dins del got ella s'estira per agafar un vas de tub (igual de fràgil que ella), els seus texans (s'aguanten per llàstima, no li veig cap cinturó) dibuixen la seva silueta, mentre que la seva samarreta de tirants lligada a la cintura deixa veure els seus braços prims i delicats guarnits de pulseretes.
S'acosta a la màquina del gel, s'inclina fent que els cabells tapin parcialment el seu escot amable i agafa la pala i la carrega de gel (4 glaçons, no pot aixecar més pes).
Amb una mà aguanta el vas mentre que amb l'altra apunta la pala per fer caure el gel a dins...Ups! li cauen a terra...(quin forat més petit oi nena?).
Ara si, he de sortir a fora, la foscor em (ens) permetrà desfogar els riures fins ara clandestins.
- T'hi has fixat amb les ulleres?
De línia rectangular, de pasta (no vull dir cares), patilles negres i montura transparent (com la seva massa encefàlica) fent que ressalti l'augment i el gruix de les lents.
Primer penso (i dic, no m'ho puc callar) : Amb aquestes ulleres la cardes dins del mar i segur que pensa que és dins de l'IMAX.
(riures)
I seguim gaudint de l'espectacle sense deixar de comentar (criticar) el fantàstic "curt" que estem precenciant.
Alerta! ha sortit de la barra. Ve cap a la terrassa (això promet).
Aixeco lleugerament els braços per captar la seva atenció tot acariciant-me la punta dels dits de les dues mans...
(S'acosta. Ja és meva!)
- Digues.
- Tinc un dò, conto diotries.
(esclat col.lectiu, no estavem sols...).

Li vaig deixar propina, s'ho havia guanyat.

Free L'aura.

Escopides Dani...

...Sento el retard, estic liada amb la Primavera.
Avui he rebut una mica de "pressing", no se m'oblida escriure, no us penseu que no hi penso (poca cosa més faig), però una no pot estar a tot arreu i no tota la seva inspiració (alias derrapades mentals )es pot publicar, oi ke m'entens?
Fa poc que he acabat de sopar, i mentre ho feia mirava les noticies com la gran majoria de vosaltres. Aparentment tot seguia igual, el Barça continua estant citat a Roma, a Valencia es veu que si vas del pal et fan un traje, i que l'Alonso està apunt de tenir el millor orgasme de la seva vida i no pas dormint amb la Morfea sino a cavall d'un Ferrari (m'agradarà veure aquestes "corregudes").
Fins aquí tot normal,però de sobte surt una tal Noemí Rubio.
Es veu que la paia jugava amb el RCD Espanyol femení i que va anar a la final de la Copa del Juanka tot lluïnt els colors que li dictava el cor, que ja sabem que tots els camins del cor porten a Roma...
Doncs bé, resulta que li han obert un expedient disciplinari i l'han apartat de l'equip alentant una " auténtica falta de respeto ". Seran fills de puta?!?!
Interpreto doncs que si jo treballo en una casa de putes i em pillen a missa un diumenge és una "auténtica falta de respeto" i em cardaran al carrer? (millor dit, m'hi treurien).
Si currés a la Bimbo i em pillen dins la Panificadora, també seria una "auténtica falta de respeto" i no menjaria més barra que la de regalèsia?
Vol dir que si sóc socorrista aqüàtica i t'enganxo banyan-te en una altra piscina, deixaré que t'ofeguis perquè has tingut una "auténtica falta de respeto"?
No fotem home, no fotem.
Ostres tu com hi va el món...
Serà qüestió de plentejar-se les coses, poder que m'afanyi a treure un bonus del Túnel del Cadí avans no em pesquin per Vallvidrera.
I si em para un mosso què li dic? que sóc del Barça abans de bufar? així sabrà que marcaré molt ( eh Eto'o? ).
No ho sé tu, però això m'amoïna.
Expressar el què sents és AUTÈNTIC, i ser hipòcrita és una FALTA DE RESPECTE.
Fitxar al Pochetino, milions d'euros.
Vestir un imbècil de periquito, 1200 €
Que l'Espanyol baixés a segona, NO TINDRIA PREU!!

Una abraçada culé, des del cor, autèntica.
L'aura.

Catalunya des del bar...

...Amant de la trilogia del Senyor dels anells, per la història, pel missatge entre línies, pels personatges reals i fantàstics, pels espectaculars paissatges i per l'originalitat de la llengua ha provocat que moltes vegades entre col.legues, riures i alcohol acabi parlant en llengua èlfica i que per tant, al cambrer l'acabi batejant com: "Eldelbar".
I és que no conec indret al món on no hi hagi un bar...
A vegades m'he preguntat com es formen els pobles, i he arribat a la següent conclusió: arriba un tio a un desert, posa un bar, i al voltant comencen a construir cases. Com a mínim a Espanya! La prova és que a Espanya hi ha pobles sense escola, sense Ajuntament, sense farmàcia, sense "cuartelillo"...però sense bar...Ni de conya!!! I sabeu quín és el motiu? Que als bars podem fer moltíssimes més coses que a casa...
En un bar pots tirar a terra els pinyols de les olives...els tapen amb serradures i ja està! Tira'ls a casa i veuràs la quina lies...
Que cau una birra a terra? La tapen amb serradures.
Que cau un borratxo? El tapen amb serradures! Si serà per serradures! Una altra cosa no, però en un bar hi ha més serradures que a la tomba d'en Pinotxo...

El bar també serveix per quedar amb els col.legues. Perquè a casa meva només hi caben tres (i sense el mòbil)i, es clar, on quedaràs sino? A una ferreteria? A la farmàcia?...i què demanaràs, un parell de xupitos de Betadine i tres pinxos de Frenadol?
A l'església? I això que...pensant-ho bé...una església és el més semblant a un bar. Hi ha un senyor darrere la barra, vi, música, gent...i de vegades hi ha hòsties.
I els diumenges a l'hora de l'aperitiu, als dos llocs es posen fins al cul! Això si, als bars hi ha més bon rotllet que a l'església...perquè mentre que a l'església passa un tio amb una panera esperant que li caigui alguna cosa, al bar et discuteixes per pagar.
On més passa això?? A la Comunitat de veïns?? Us imagineu discutir per convidar a la Comunitat de veïns? Per exemple:
- Ei! la parabòlica la pago jo!
- Però si tu ja vas pagar la caldera...
- És igual! Si no sortirem de pobres tampoc!

Això si, a un bar, el més important és el cambrer. Els cambrers es poden dividir bàsicament en dos tipus: el cambrer ÀGIL...i l'ÀGIL-i-pollat. L'ÀGIL, tal i com entres per la porta, et neteja la taula, t'apropa els tovallons, et posa una canya i et diu:
- Van dos zero, perd el Reial Madrid, ha baixat l'índex de Telefònica, i el polític menys valorat és Mariano Rajoy...et poso unes olivetes?

L'ÀGIL-i-pollat es reconeix perquè sembla que hagi sortit d'una anestèsia: ni et sent ni et veu. Tu li estàs fent senyals, com si estiguessis fent aterrar un avió, però el tio passa pel teu costat sense mirar-te, com un metge de la Seguretat Social. Entres al bar al matí quan per fi et fa cas...
- Què serà?
- Que què serà? Doncs d'aquí a res de nit, collons!

Però quan el bar atrapa la glòria és quan hi ha partit. El bar és el TEMPLE DEL FUTBOL. Abans hi havien uns cartells que hi posava: "Fantàstics seitons en vinagre", "Tenim cuscús". Ara no, ara posa: "AVUI:BARÇA-MADRID".
I durant tot el dia no es parla d'una altra cosa...Només entrar al bar demanes una canya i el cambrer et diu:
- Eto'o s'ha perdut per l'Àfrica i és dubte pel partit.

I aquesta és la gran diferència entre el bar i casa teva: mai es discuteix pel comandament a distància. Al bar no hi ha "zapping". Si hi ha partit, es veu el partit; si hi ha patinatge artístic, es veu el partit; si hi ha "Salsa Rosa", es veu el partit; si hi ha "Informe Semanal", es veu el partit, si hi ha peli porno al Plus...es graba el partit, i "PUNTO PELOTA"!!



Sou el meu "tesoro"...
L'aura.

Algo pasa con Veri...

...Suelo beber agua siempre. No es por su color, no es por su olor, no es por su textura, no es por su sabor, es por el día en que llegué a mi habitación y todo daba vueltas. Estube esperando un rato para ver pasar a mi cama y tirarme...
Es una de las lecciones de física y química que más recuerdo: Física fué la mesita de noche y química el antiinflamatório.

Vas a clase durante años pero lo que al final aprendes, lo aprendes solo.
Pueden hacerte leer el Código Da Vinci y luego comprobar que sólo es el PIN para evitar que la iglesia entre en tus archivos.
Puedes leer que "Fumar provoca Cáncer" y comprobar que dos no se pelean si uno no quiere.
Puedes ver y comprobar como unos se casan por la iglesia y otros por idiotas.
No nos han preguntado nunca si queremos nacer, no te sorprendas si tu opinión no cuenta.
Pero aquí estamos. Es lo que cuenta.
Y hablando de contar siempre me he preguntado ¿qué cuentan las ovejas para poder dormir?
Siempre me pregunto si ¿un diabético puede ir de luna de miel? o si ¿a los peces les entra agua en los ojos?
Para todo hay respuesta, seguro, y sino preguntádselo a Obama.
El idioma no es problema hoy en día, se habla menos que en un meeting de mudos.
Hoy en día se usan más los dedos que la lengua. Hoy se comprueba que el progreso tiene ADN femenino. Los hombres funcionan de manera manual y nosotras digital...

El tiempo corre pasándose el rádar por el mismísimo forro y nosotros malgastando oro mientras tapamos la matrícula.
¿Crisis? ya no nos viene de aquí... sino come uno no comerán tres. Pura lógica. Lógica que entendrás y que luego comprobarás que si uno no bebe, beberán tres seguro.

 

Clara como el agua.
L'aura.

A huevo...

...Diuen que la millor manera de lliurar-se de la temptació és caure en ella, però que voleu què us digui...i si t'hi deixes les dents què??

Aquests dies passis per on passis es veu més xocolata que fibra...per cagar-s'hi!!

Dacord que fer una dieta equilibrada no vol dir portar un plat a cada mà, ni beure de manera responsable vol dir primer acaba't el cubata i llavors pilla-te'n un altre, saps? fins aquí hi arribo, però collons tampoc cal que ens provoquin d'aquesta manera no?

Hi ha tantes versions que ja no saps a quí creure, si al que diu que els té més grossos, si al que diu que els té de xocolata o al que diu que els té pelats...

No he entés mai ben bé el perquè un ou és símbol de Setmana Santa...a Jesús el van penjar per les mans no pels ous, no?
I per què es diu "la mona"? segurament tot Déu (ell inclós) deurien pillar una taja que flipes i es van tirar una setmana dormint-la als laureles... u ke?
I els pollets tan xics i tan grocs de guarnició?? la gallina es fotia grà del moro fijo!
I les plomes?? Uff...aquí preferiria no extendre'm gaire perquè algun col.lectiu podria sentir-se identificat i llavors dir-me que em donguin pel cul...


Poder m'ho expliquen a Esparraguera que és on va nèixer Cristòfol Colom...



Fent la mona sempre,
L'aura.

Quartet creixent...

...Perfecta. Geomètricament perfecta. Totes les seves formes, corbes i protuberàncies formaven un cos en total harmonia.
El vestit de seda blanca que duia posat només servia per protegir-la una mica de la fredor de la nit i intensificava la blancor (mort) del seu rostre. Fràgil com una bombolla es movia amb lentitud i parsimònia, però sempre amb el seu pas delicat, semblava que sabés perfectament on anava.
No vaig poder deixar de mirar-la i quan ens vam creuar, els seus ulls em van encisar (hipnotitzar). Sense poder-ho evitar vaig començar a seguir-la amagant-me de la seva presència (atraient) encara que d'alguna manera incomprensible jo estava segur que ella sabia que la seguia.
Començàrem a caminar pels carrers més estrets de les afores, on la humitat, obscuritat (por) i sorolls morts regnaven per tot; i sense donar-me'n compte ens vam anar allunyant del centre de la ciutat i ens apropàvem al seu regne. I mentre seguíem la nostra ¿¿nostra?? passejada les ombres es dibuixaven cada cop més amples (fredes) llargues (amenaçadores).
Arribàrem al cel, residència de molts ¿casa meva? i per primer cop aquell indret llunyà, inaccecible, em va semblar gairebé acollidor. Potser ella em feia (obligava) a veure'l d'aquesta manera; però no m'importava.
M'agradava.
S'aturà i per un moment l'encisament (fetilleria) va desaparèixer de la meva ment i vaig adonar-me que estava palplantat (empresonat) en un terra ple de flors que mai no acabava. Però ella girà amb un moviment ràpid, suau, i se m'apropà cautelosament (reptant). Immobilitzat vaig deixar que se m'acostés rendint-me en els seus braços deixant el meu cos (ànima) en les seves mans. I ella em feu un petó amb els seus llavis suaus i en aquell moment tota la meva vida (res) va anar marxant lenta però imparablement del meu ser.
El seu petó, així com ja havien fet els estels, em donà la benvinguda a la meva nova ¿¿existència?? en el que nosaltres anomenem el paradís, un paradís on només pocs elegits ¿¿privilegiats?? podem accedir.



Perquè la Lluna no és mentidera i perquè no la vestim més de dol.

Sempre llunàtica.
L'aura.

¡¡ Tu prima !!...

...Últimamente pego unos saltos de la cama al levantarme que cualquier día me pilla Spiderman al vuelo...
Los rayos de Sol se filtran por mi persiana cada día más temprano y eso no significa que me haya dormido sino que está llegando nuestra prima... ¡¡nuestra "prima Vera"!!

Los primeros y tímidos destapes se unen a los ya más que habituales silvidos, pero este año llega por fin la novedad, la originalidad, lo nunca visto:
Te silvan los pájaros, són los únicos que tienen curro...

Este año de nieves, generoso en agua, empieza a dejar ver la hierba verde, las primeras flores y los siempre típicos complementos de El Corte Inglés.
Es cuando se supone que el amor llama a tu puerta, pero hoy en día, si no te llama no te ralles, te hará una perdida en cuanto tenga saldo...

No sólo sufren la llegada del amor nuestras puertas, hay quién lo pasa peor, hay quién lo llega a pasar tan mal que llegan a quedarse calvas, pobres margaritas...

Los primeros intentos de dieta para el verano serán más efectivos grácias a la crisis (es el mejor método para perder peso, tanto en tu físico como en tu cartera...), los primeros estornudos alérgicos, los primeros gilipollas que descapotan el coche y se pelan de frío y los últimos días de la lana virgen ( que sale de las ovejas feas )para dar paso al algodón que nunca engaña.

Este año las margaritas van a tener una dura competéncia, y la victória no va a ser para quién tenga mejor marketing. Estoy hablando de las ETT's.
Imagino a la gente que está en el paro entregando sus curriculums y diciendo: ¿Me quiere o no me quiere?

Yo ya he votado en esta campaña, elijo las margaritas.



Amor SI, Paro No, Amor SI...
L'aura.